Junny 2009
CONCENTRACIÓ DONES DE NEGRE DE CASTELLÒ
PLAÇA DE LA PAU. 20H. ÚLTIM DIMECRES DE CADA MES.
DdN Castelló 2009: “Dies Marcats”
“COM OBLIDAR EIXE DIA, EIXE DES DEL QUÈ JA NO FORMES PART DE LA MEUA VIDA, DES DEL QUÈ JA NO TORNARÉ A VORE’T, A ESCOLTAR-TE…”
Aquestes paraules podrien ser de qualsevol persona propera a una d’aquestes dones o persones assassinades per violència de gènere en 2008 o que ja comencen a ser -lo malauradament en 2009. Aquestes paraules podrien ser de dolor, perplexitat, buit, penediment, dol, ràbia, nostàlgia, indignació, estima…. I en qualsevol cas, de record.
Record és el que avui i cada darrer dimecres de mes, les DdN Castelló volem expressar i compartir en aquestes concentracions; record de cadascuna de les dones assassinades, record del patiment infinit que això indica en el queviure diari de moltes dones, record de totes les víctimes de la violència d’un model de relacions humanes portador de crueltat i mort.
Com tots els anys, durant aquest any 2009, aquestes dones seran recordades per nosaltres més enllà del número, i els dies en què ja no ens acompanyaran seran assenyalats amb la presència de cada una d’elles, i al temps, ens recordaran la necessitat de treure la violència de les nostres vides individuals, col·lectives, comunitàries… de canviar les nostres relacions per canviar les nostres societats.
CONCENTRACIÓ DONES DE NEGRE DE CASTELLÒ
PLAÇA DE LA PAU. 20H. ÚLTIM DIMECRES DE CADA MES.
DdN Castelló 2009: “Dies Marcats”
“COM OBLIDAR EIXE DIA, EIXE DES DEL QUÈ JA NO FORMES PART DE LA MEUA VIDA, DES DEL QUÈ JA NO TORNARÉ A VORE’T, A ESCOLTAR-TE…”
Aquestes paraules podrien ser de qualsevol persona propera a una d’aquestes dones o persones assassinades per violència de gènere en 2008 o que ja comencen a ser -lo malauradament en 2009. Aquestes paraules podrien ser de dolor, perplexitat, buit, penediment, dol, ràbia, nostàlgia, indignació, estima…. I en qualsevol cas, de record.
Record és el que avui i cada darrer dimecres de mes, les DdN Castelló volem expressar i compartir en aquestes concentracions; record de cadascuna de les dones assassinades, record del patiment infinit que això indica en el queviure diari de moltes dones, record de totes les víctimes de la violència d’un model de relacions humanes portador de crueltat i mort.
Com tots els anys, durant aquest any 2009, aquestes dones seran recordades per nosaltres més enllà del número, i els dies en què ja no ens acompanyaran seran assenyalats amb la presència de cada una d’elles, i al temps, ens recordaran la necessitat de treure la violència de les nostres vides individuals, col·lectives, comunitàries… de canviar les nostres relacions per canviar les nostres societats.
1 comentari:
Hvala za intiresny Blog
Publica un comentari a l'entrada