El dissabte dia 22 novembre 2008,en el Casal Popular es va celebrar la xerrada: LA INVISIBILIDAD DE LA VIOLENCIA DE GENERO, amb motiu de la celebración del 25 de novembre, dia internacional contra la violencia sobre la dona, a càrrec de la periodista xilena, Sandra Zuñiga, investigadora del Master Internacional de la Pau i el Desemvolupament de la càtedra UNESCO de la UJI.
Aprofitant aquest dia internacional institucionalitzat a nivell mundial, que sempre es fa ressò dels temes de violencia directa, com morts, i altres agressions fisiques, es va fer palesa la necessitat de visualitzar les actituts violentes que “normalitzades”en aquesta societat donen lloc a permetre els fets que ens porten a les estadistiques de morts i assetjaments contra les dones, ja que son les violències invisibles les que creen les condicions de actituts de dominació i destrucció de la vida que el patriarcat ha propiciat en les persones de sexe masculi.
La violència estructural que representa la socialització en la construcció de gèneres que es dóna en el patriarcat vigent, en la que totes les persones d'aquesta societat estem immerses, cal treballar-la per ser concient de les actituts violentes amb que cada dia “normalitzem” uns models de relació violenta que perpetuen l’identitat adquirida HOME o DONA i ens configura i marca les nostres actitus i valors, perpetuant les relacions asimetriques tant en poder (dominat/submís) com en els projectes diferents en sentiments i manteniment de la vida.
Les morts són una punta d’icebrg, són la violència visible de tota la violència pero la part oculta està molt present en la vida cotidiana, es una violència més subtil que cal detectar en les distancies curtes de la llar, en la convivència que construeix com a victimes a les persones que aceptem la submisió (normalment dones) i la dominació (normalment homes) i que a més a més, resolen els seus problemes amb la utilització de la força per a destruïr o deteriorar la vida.
Si dones i homes comparterixen la fasinació pel violent i la fascinació per la violencia com eina per a la convivencia, es normal que aquesta es manifeste.
El canvi es un cami llarg, on pareix que ja les primeres passes, protecció a les victimes, policia preparada i informada, cases d’acollida, està sent realitat (per cert, no lliures d’entrebancs) però cal ser concient i anar a l’arrel, les denuncies no ho son tot, cal aprofundir en les causes, i el debat i la reflexió son un motor fundamental per visibilitzar-les.
L’horitzó del respecte en les relacions entre dones i homes , sense la “norma” de submisió/dominació, amb co-responsabilitat en el manteniment i la gestió de la vida es una utopia, que cal anar construïnt.
Quin tipus relacions estem vivim?
Quin tipus de relacions ens envolten?
Per gaudir de unes relacions entre persones amb comportaments afectius lliures, i creatius.
Per un T’ESTIME sense paranys.
Xarxa Feminista de la Plana
25-nov-2008
Aprofitant aquest dia internacional institucionalitzat a nivell mundial, que sempre es fa ressò dels temes de violencia directa, com morts, i altres agressions fisiques, es va fer palesa la necessitat de visualitzar les actituts violentes que “normalitzades”en aquesta societat donen lloc a permetre els fets que ens porten a les estadistiques de morts i assetjaments contra les dones, ja que son les violències invisibles les que creen les condicions de actituts de dominació i destrucció de la vida que el patriarcat ha propiciat en les persones de sexe masculi.
La violència estructural que representa la socialització en la construcció de gèneres que es dóna en el patriarcat vigent, en la que totes les persones d'aquesta societat estem immerses, cal treballar-la per ser concient de les actituts violentes amb que cada dia “normalitzem” uns models de relació violenta que perpetuen l’identitat adquirida HOME o DONA i ens configura i marca les nostres actitus i valors, perpetuant les relacions asimetriques tant en poder (dominat/submís) com en els projectes diferents en sentiments i manteniment de la vida.
Les morts són una punta d’icebrg, són la violència visible de tota la violència pero la part oculta està molt present en la vida cotidiana, es una violència més subtil que cal detectar en les distancies curtes de la llar, en la convivència que construeix com a victimes a les persones que aceptem la submisió (normalment dones) i la dominació (normalment homes) i que a més a més, resolen els seus problemes amb la utilització de la força per a destruïr o deteriorar la vida.
Si dones i homes comparterixen la fasinació pel violent i la fascinació per la violencia com eina per a la convivencia, es normal que aquesta es manifeste.
El canvi es un cami llarg, on pareix que ja les primeres passes, protecció a les victimes, policia preparada i informada, cases d’acollida, està sent realitat (per cert, no lliures d’entrebancs) però cal ser concient i anar a l’arrel, les denuncies no ho son tot, cal aprofundir en les causes, i el debat i la reflexió son un motor fundamental per visibilitzar-les.
L’horitzó del respecte en les relacions entre dones i homes , sense la “norma” de submisió/dominació, amb co-responsabilitat en el manteniment i la gestió de la vida es una utopia, que cal anar construïnt.
Quin tipus relacions estem vivim?
Quin tipus de relacions ens envolten?
Per gaudir de unes relacions entre persones amb comportaments afectius lliures, i creatius.
Per un T’ESTIME sense paranys.
Xarxa Feminista de la Plana
25-nov-2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada